Dimecres 13 : Comença l'assalt a l'illa.
Ha plogut durant tota la nit i al matí segueix plovent a ràfegues de 5 minuts. Al igual que a
Neuchatel (a Suïssa, on la pluja no em deixava desplegar tenda) tanco maletes i m'espero a que pari. A les 11:30 h sembla que para durant un moment i desplego en 10 minuts. Torna a ploure però el cel s'aclareix i em poso en marxa. Em trec de sobre tota la
calderilla que porto en euros i ho canvio al
càmping. L'arribada a la terminal de l'
Eurostar es com arribar a un
peatge
. A les cabines compres el bitllet. Hi ha cabines per als passatgers que tenen feta
prèviament la reserva i la resta per a la gent que acaba d'arribar. No cal dir que el preu és bastant diferent. Davant meu hi ha una colla de
motards italians que volen
travessar amb
ferry. Els hi comento que s'han equivocat i que han d'anar al port de
Calais. Em sembla que quan trobes un indicador que hi posa '
Tunel s/
le Manche' no t'imagines que sigui un
ferry. En fi, l'arribada a l'estació ha estat vora les 12:30 i la propera sortida de tren es prevista per a les 13:20 h. El bitllet, 108 € (
guau!!) però volia
provar el tren i no anava a fer marxa
enrera tot i que decideixo que la tornada la faré amb el
ferry. Passada aquesta primera
criba anem cap a la segona : les
duanes. Primer la francesa, on els agents passen no sé quin estri (un detector) però tan sols al volant dels cotxes o al manillar de les motos (drogues ? explosius ?...). Després ve
la duana britànica. Important, encara que som europeus, portar el passaport. Et treus el casc per a verificar que ets el de la fotografia, et fitxen a l'ordinador i endavant. Tercera pas : col.locació dels vehicles al corresponent moll d'embarcament.
Gate 1 per a les motos.
Gate 2 pels autobusos.
Gate 3, cotxes i la quarta per a les caravanes. Espera d'un quart d'hora i quan el semàfor es fica en verd, cap a dins el tren. A l'interior, primer desapareixen els departaments ja que pugen les comportes, col.
loquen els vehicles i després baixen les comportes. La moto no cal lligar-la amb res. No hi ha cap
corva ni cap vibració. Hi ha un cotxe belga davant la moto on el conductor es trinca un parell de
birres durant el trajecte. La durada, 35 minuts clavats. La terminal d'arribada es a
Folkstone, on creia que em trobaria algun tipus de cartell de l'estil '
Wellcome to G.B.' o '... recorda conduir per l'esquerra'. Però siguem realistes. El primer que em trobo un cop obertes les comportes i començant a conduir pel país, és la pluja. Agafo autopista direcció
London i aviat trobo el trencall cap a Canterbury per a buscar-hi càmping. El temps és molt canviant. Ara plou, ara fa vent, ara fa sol i tornem-hi. I tal com està el temps decideixo parar al primer càmping que trobo. '
Ashfield Farm Caravan &
Camping Site' propietat de
Mr M C
Patterson, a la població de
Petham. O sia, una granja on el propietari destina una part de les
praduries a l'acampada de tendes i caravanes, amb uns W.C. i poques (per no dir
ninguna) estructura més. Si vols parlar amb ell has d'anar a casa seva o trucar el timbre. Som quatre gats i el propietari em deixa ficar la moto a un cobert que hi té. Des de l'última nit a França, on va ploure tota la nit, a la moto li costa molt d'arrancar. Penso que és per l'aigua i per la humitat. A part, un problema constant que em trobaré al llarg del viatge es que als
càmpings el cavallet de la moto s'enfonsa a la gespa. Les dutxes funcionen amb fitxes per a l'aigua calenta. Vaig a comprar queviures i whisky al poble més proper, on sembla que estan acostumats a que marxi la llum quan plou una mica fort.
Vaig a Canterbury.
Això de conduir per l'esquerra és una mica fàstic, sobretot quan entres a ciutat, però mica a mica m'habituo a les indicacions, rotondes... La torre del rellotge,
església catòlica, el castell enderrocat i les seves muralles. Però la joia de Canterbury és la seva
catedral. L'entrada és de 7 lliures, 8,81 € però t'ho deixen visitar
pràcticament tot : cripta, claustre i tot el interior tret de la zona on hi canta el
corus i la zona on hi ha el tro. S'explica la història de
l'assasinat de
Thomas Becket i també hi ha la
suposada sepultura del
Príncep negre. Després una volta per tot el nucli antic, una pinta de
birra i retirada cap a la tenda.
Kms : 95
Càmping : dues nits per avançat : 27,69 € (22
£)
Dijous 14 : La moto
segueix donant problemes a l'arrancada. Al matí arrenca a la primera però durant el dia la cosa es complica i descarto que sigui per l'aigua que li ha caigut. Al càmping la gespa es tan alta i
flonja que no cal do
rmir amb matalàs d'aire. Surto a les 10:00 cap a Canterbury a trobar la carretera cap a Sandwich, petit poble amb casetes molt cuques, petit
riuet ple de petites embarcacions de pesca, visito un parell d'esglésies abandonades, la plaça del mercat... un petit poble, tranquil, molt tranquil i pintoresc al mateix temps. Es on trobo el carrer 'No
name street'. Per cert, segons diu la llegenda, el comte d'aquestes terres, tot jugant a cartes, va demanar que li preparessin un parell de llesques de pa amb quelcom entremig per poder menjar i seguir la partida al mateix temps (així doncs, es suposa va ser el
naixement del
sandwich). Tot seguit m'encamino cap a
Deal. El
Deal Castle és una
fortalesa rodona de defensa a peu de platja. Un altre castell que es a les afores del poble, el
Walmer Castle, té més bona pinta.
És una castell de propietat privada amb jardins per visitar però no hi entro ja que tinc per
endavant massa llocs més vistosos per entrar-hi. Després em dirigeixo cap a
Dover. Al igual que acabo d'explicar, tampoc visito el castell de
Dover encara que, exteriorment és força imponent i de ben segur em perdo una agradable visita, però no es pot estar a tot arreu. Així que, després de fer-li unes fotografies panoràmiques vaig a trobar el parc natural dels
White Cliffs, o, el que és el mateix, a veure els
acantilats blancs de
Dover. L'entrada no
arriba a les 2 lliures. Deixo la moto al
parking i m'enfilo, amb botes i la roba de moto, a fer una excursió fins el far. Mitja hora d'anada i la corresponent de tornada per fotografiar els
acantilats. Si ja tenia en ment de fer el retorn via
ferry, ara m'acabo de convèncer. La vista des del mar ha se ser espectacular. Un cop ja vistos
d'aprop, desisteixo d'anar a
Folkstone (on també hi ha bones vistes) i agafo autopista per dirigir-me al castell de
Leeds. Com no, típic xàfec de la tarda, arribo tot xop al castell. Disposo de una hora i mitja per la visita (tanquen a les 18:00). A l'entrada et trobes amb una munió d'ànecs i oques (em sembla que en deien '
duckery'), envoltats de majestuosos arbres i
praderies. El castells, construït damunt dos illots en mig d'un llac té aquella
màgia dels castells del
Loira. El circuït interior de visita (amb
audioguia) es bastant complert : començant per la zona dels cellers i bodegues es van visitant les diferents
estàncies, les cambres reials, les habitacions de convidats per les que hi han passat celebritats com David
Niven,
James Stewart... i una llarga corrua de polítics, el
passadís que creua el llac, la gran biblioteca, banys, sala de jocs, cambra de reunions, cambra de festejos reials, la gran sala de sopars... El castell és de propietat privada i ha estat seu d'importants reunions polítiques en el segle passat. Deixo enllaç a la
Wikipedia.
A les 18:00 toca marxar (per a mi són les 19:00 ja que em passaré tot el viatge duent l'hora continental, no per graciós sinó per no
tindre trasbals amb l'horari solar) de volta al càmping per preparar el viatge de l'endemà.
Kms : 225
Benzina : 16,37 € (13 £)
Entrada
Leeds Castle : 18,88 € (15 £)
Divendres 15 : M'aixeco a les 9:00 (m'agrada dormir, què passa?). Primer de tot vaig al cobert on hi ha la moto aparcada per comprovar nivell d'oli. Va sobrada.
Engrasso cadena, desparo tenda i a les 11 h en marxa cap a Canterbury per trobar la A2 direcció
Rochester. Aquest tram del viatge es fa lent al tenir
d'atravessar multitud de pobles, circul.
lació de camions, semàfors. Al final entro a la M2 i per
intuició (o xurra) entro a la M25 (que és el gran cinturó de Londres). Em trobo en un embús monumental ja que cotxes i camions han de pagar ( els cotxes una lliura) i tot i que per a les motos és gratuït, amb les maletes laterals no es gaire fàcil anar sortejant les fileres d'automòbils que estan parats. Un cop superat l'embús segueixo per autopista fins a la sortida cap a Cambridge per trobar-hi el
càmping. Es a poc més d'uns 5
Kms, a la població de
Great Shelford i pertany al '
Camping and Caravaning Club'. Quan em pregunten si tinc el carnet per fer-me descompte (que no el tinc) se'm dibuixa una rialla a la cara ja que, a hores d'ara, són ja més de cent els càmpings en que he estat a Europa i mai he pensat en treure'm el carnet de campista. El lloc, una gran esplanada verda de gespa encara que aquí, les instal.
lacions no són com les de la granja, sinó més ben preparades. Primer dia a Anglaterra que tinc sensació de calor, i de fet, fa calor. Als
WC (aquí i a la resta de càmpings de tota l'illa) els endolls són tan sols preparats per a les maquinetes
d'afeitar. Adéu a passar-me hores al lavabos carregant el mòbil i la bateria de la màquina de fotos. Següent destinació : la recepció del càmping. Pregunto si puc deixar les bateries per a que les recarreguin. Cap problema. Això sí, sort que porta l'adaptador de corrent de la
Commonwealth. Són vora les 16:00 quan prenc la moto i entro a la ciutat. Deixo la moto tot just davant el
Fitzwilliam Museum, que està bastant
bén apanyadet, i com
qüasi tots els museus que em trobaré, gratuït. La planta baixa es dedicada a les antigues cultures (Egipte, Mesopotàmia,
Grecia, Roma) i el pis superior com a pinacoteca.
Un cop tanquen a les 18:00 segueixo caminant pel principal carrer de la ciutat (
Trumpington street) on estan edificats els principals 'colleges' i esglésies. Un a un,
Pembroke College, la Universitat,
Queen's College,
St.
Catharine's College, Corpus
Christi College,
King's College,
Trinity College,
St.
John's College i d'altres que queden
esparramats per la ciutat. El més important i espectacular és el
King's. Mentre la resta de 'colleges' tenen una petita capella, la del
King's sembla tota una
col.legiata. I es clar, mentre l'entrada a les altres és
gratuïta, en aquesta s'ha de pagar. Però ho deixo per l'endemà ja que tanquen a les 17:00 i 18:00 hores.
Kms : 193
Benzina : 16,27 € (12,85 £)
Càmping : 34,44 € (27,20 £ dues nits)
Dissabte 16 : Passo per recepció a recollir el mòbil i la
càmara de fotos. Retorno al
Fitzwilliam Museum per fer la zona de pinacoteca (ahir no em va donar temps) que es repartida en dos edificis
interconectats. Després em dirigeixo cap a la capella del
King's College. Fan pagar 5 lliures per la cara. Ja sé que és la principal atracció turística de la ciutat però també estem parlant d'un dels
col.
legis majors més rics del món, i a la
guixeta hi veus un
taka-taka amb feixos i feixos de bitllets. Imagino que això és el que deuen ensenyar als que seran futurs
líders polítics i financers. Tot sigui dit de passada, la capella és fabulosa. Com ja he dit, sembla una petita catedral o
col.legiata.
A les 14:00 faig cap a
Peterborough a veure la catedral, tot un luxe d'edifici. A l'entrada, un
sómines (un amic de la catedral) m'explica que l'entrada costa 1,5
lliures més 0,5 per poder fer fotografies. Dues lliures per la cara. M'ho penso però acabo pagant. Un cop vista la catedral m'encamino cap a
Ely, també a veure la catedral. Imponent, robusta. Em claven 5,50 lliures per entrar-hi.
Deu ni dó. Una cosa és clara : tot i que els museus són gratuïts (a diferència dels museus que hi ha al continent) i s'agraeix, no recordo cap catedral europea al continent on m'hagin fet pagar : Burgos, Barcelona,
Milan,
Chartres,
Tours,
Notre-Dame... totes són obertes al públic en general, siguin de la
confesió que siguin.
Vora la catedral hi ha un edifici (ara amb funcions d'oficina d'informació) on Oliver
Cromwell hi va viure deu anys. A les 18:15 estic indecís entre retornar al càmping o arribar-me a
King's Lynn. Em decideixo per la segona opció (tot i que ja comença a ser tard). 44
Mph=70,81
Kms.
Les distàncies es fan més llargues (al menys dóna aquesta sensació ja que 1 milla correspon a 1,609 Km).
Passo primer pel castell de
Rising (que tot just l'estan tancant però no sembla valdre gaire la pena). Després m'endinso a
King's Lynn per
veura-hi les casetes típiques. Retorn al càmping on arriba a les 22:00 (quin martiri trobar el camí
travessant Cambridge, no hi ha manera d'orientar-me).
- Les carreteres d'Anglaterra, sobretot les comarcals, són plenes d'animalons morts d'atropellament (gats, guineus, conills, gallines, esquirols, coloms...). Tot es ple de granges travessades per la carretera però podrien buscar-hi alguna solució. Alló és una mortaldat.
- Tan a les esglésies com a les catedrals tenen molt present els recordatoris als caiguts en les dues grans guerres. A totes les catedrals hi ha penjats pendons dels diferents exèrcits (infanteria, aviació, marina...) i de diferents èpoques. A les esglésies, hi ha plaques conmemoratives. Fins i tot n'hi havia una on la paraula 'caigut...' havia estat substituida per 'assassinat l'any 1945...'.
- És curiosa la manera que tenen de parlar els anglesos, al menys en aquesta zona : parlen lentament, marcant molt les entonacions i cuidant molt les paraules. Un anglès perfecte ?
Kms : 361
Benzina : 15,98 € (12,30 £)
Diumenge 17 : 'Dia
horribilis'
M'he aixecat a les 9:00 i plou. Avui toca arribar
pràcticament a la frontera amb Escòcia, primera tirada llarga a l'illa. No puc sortir fins a les 11:00. Ja en camí faig una parada a
Lincoln, com no, per visitar la catedral. Si la vols visitar de manera complerta, 5 lliures. Però estic en ruta, no m'hi puc quedar gaire estona i sense pagar es visita prou bé. És força
interessant arquitectònicament la
sala-capella en forma circular que té
adosada la catedral i que es dedicada a la verge. En aquesta les vidrieres son
colorejades, ja que recordo que a la de
Elly, que va ser
destruïda en temps de la reforma, les vidrieres eren transparents i patrocinades (en la reconstrucció).
Deixo
enrrera Lincoln i a l'alçada de
Scunthorpe on, en una rotonda, un anglès em fot un cop amb el cotxe a una de les maletes laterals, tirant-me a terra. Resultat : maneta embragatge trencada però practicable, els
anclatges de la maleta desplaçats i el pilot de darrera fos. Un cop la moto torna a engegar ho deixem en 30 lliures al comptat i fora. Igualment és diumenge, no hi ha tallers oberts. Un xaval motoritzat ha parat. S'ofereix a canviar-me la maneta però ho deixo corre. Sort que no m'ha tocat de ple a la moto (es podia haver acabat el viatge).
Segueixo ruta i a l'alçada
Middlesbrough, vora les 17:00, es fica a ploure. Tot xop, arribo al càmping que tenia programat. El càmping es força ple doncs es troba en mig de la ruta de castells fronterers. Però es tracta un cop més d'una granja. El propietari m'indica el lloc on puc acampar però no hi ha manera de trobar un lloc on poder deixar la moto sense que el
caballet s'enfonsi al terra humit. Vaig a parlar amb el
pagés per a que em doni un tros de fusta o rajola que em serveixi però em torna els diners (20 lliures) i que m'espavili. Quin fàstic d'anglesos. Segueixo carretera tot buscant la costa i trobo un altre
càmping que pertany al '
Camping &
caravaning club'. Són vora les 22:00 quan planto tenda i vaig
pitant a fer-me una dutxa d'aigua calenta per treure'm el fred del cos (això serà una constant en el viatge). Anava totalment calat. A recepció em proporcionen un tros de fusta que em serveix per assegurar l'estabilitat de la moto. Començo a pensar en com trobar un mecànic a Edimburg.
- Tot i que les autopistes són gratuïtes, durant el trajecte cal pagar 20 p per passar pel tunel que creua el riu Tyne a Tynemouth. Travessar el pont de la bahia de Middlesbrough, 1.20 lliures.
Kms : 580
Benzina : 56.82 € (44.76 £)
Càmping : 32,85 € (25,90 £ per dues nits)
Dilluns 18 : La tarda anterior problemes amb la
Mastercard i tinc de tirar de Visa. El càmping es situat a 400
mts de la platja. A les 11:00 em fico en marxa, amb
xirimiri, cap al castell de
Bamburgh. Des de fora molt imponent. I des de dintre, curiós. Col.
lecció d'armes, la sala de banquets/ o de sopar per als propietaris. 7 lliures la visita. Després cap a
Holly Island, petit illot que quan puja la marea queda
totalment aïllat, però al migdia no hi ha cap problema per travessar la carretera. Visita a les ruïnes de l'abadia des de lluny, el castell,
enclastat dalt d'un pic,
recorda molt a Mont Sant Michel. Després cap a
Alnwick, a veure el castell. Aquí hi vàren grabar part de les escenes exteriors de la sga de 'Harry Potter'. Durant el trajecte, el xirimiri es converteix en pluja de debó. Arribo a la població més moll que un siluro. Intento resguardar-me de l'aigua sota arbres, edificis... però no para de ploure. En fi, deixo la moto al parking i entro a visitar el castell (10,50 lliures). Dels més bonics que he vist és de propietat particular i aixó fa que les instal.lacions estiguin al dia. Hi ha un petit recinta per a que la canalla pugui jugar, disfrassar-se ... també hi ha una petita cambra dels horrors que recorda a 'Dungeons & Dragons' i a l'interior el menjador i la biblioteca són espectaculars. Ha de ser una delicia fer vida en aquelles estàncies. Col.lecció d'armes i armadures, porcellana xinesa, quadres de l'antiga nobles i un parell que criden l'atenció (Rubbens i Tintoretto). A les 18:00, acabada la visita torno cap al càmping. Tenia previst arribar-me al mur d'Adrià, probaré de fer-ho demà si el temps acompanya. Per ara toca una bona dutxa calenta i cambiar-se de roba.
No ha sortit el sol en tot el dia i l'ambient és tot boirós.
Kms : 130
THIS IS ENGLAND!!!
Dilluns 11/08 : Al matí fa una mica de rasca. A les 10:00 h entro a 'Le chateau d'Amboise' 9 €, amb poca cua i sense audioguia (no n'hi ha). Queden poques parts originals del castell però les que queden són prou vistoses. Dues de les tres torres que queden en peu es poden baixar per l'interior. El mobiliari, com en tots els castells. Molt maca la petita capella on es suposa hi ha dipositades les restes de Leonardo da Vinci. Jardins, vinyes i un gran cedre del Líban i al mig del pati una bust de Leonardo.
Torno cap al càmping a les 14:00 per agafar la moto i anar a la sortida d'Amboise on hi ha la Pagoda de Chanteloup 7 €. És l'única construcció que queda del magnific castell que hi havia emplaçat a la zona però el van desmuntar tot excepte la pagoda. Després em dirigeixo cap al 'Chateau de Chenonceaux'. Es a uns 20 Kms. Em trobo amb una llarga cua (uns 3/4 d'hora d'espera a les taquilles) i plena d'espanyolets i catalans. 14 € amb audioguia inclosa. Un cop dins comença el safari fotogràfic. Primer visito les afores del castell (els jardins i panoràmica del castell damunt el riu Cher). Un cop dins els castell la visita dura uns 3/4 d'hora. Esplèndida decoració.
