26 d’abril 2008

GALIZA 2005

Sortida retrasada, com sempre. Resulta que el primer dissabte després d'agafar vacances, tot fent el borinot, em vaig fer un esquinç el peu esquerre. Tot el diumenge al llit, sense ficar el peu al terra. Dilluns, a la pota-coixa, tec el cap a la feina. Dimarts faig els preparatius i dimecres em fico en ruta. Al menys es tracta del peu esquerra (canvi de marxes) ja que si hagués estat el dret no hauria pogut sortir (la Yamaha XT que duc s'engega a 'patada'). Amb tot i això, vaig ben coix i fa malet.
Surto d'Igualada vora al migdia i, tot confiat, em trobo sense benzina tan sols entrar a Jorba. Un bon jan que hi havia al poble m'acompanya amb el seu cotxe de retorn a Igualada a buscar una llauna de benzina. Un cop superat aquest handicap em poso en marxa : destinació Haro (Logronyo).
Hi arribo vora les 6h de la tarda. Truco a la Montse, que hi es acampada amb el seu xicot per anar a l'endemà a un concert a la vora. Planto tenda i anem a sopar al centre del poble. Un bon filet, un parell d'ampolles de Rioja i després unes birres de pubs. La gent del poble força pintoresca, al menys de nit. Pleguem a la 1h i a l'endemà, desparada de tenda, petonets i fins la propera. Em fico en marxa (amb resaca) i als pocs quilometres he de parar perquè em trobo amb pluja. Col·loco la moto sota una balconada, fico plàstic a la motxilla i espero a que escampi. Reprenc la marxa i a la nacional aviat tot s'asseca. M'endinso a les terres de Burgos i Lleó. Sempre per nacional i secundàries (l'autovia va paral.lela) el viatge es fa pesat, el paisatge de camps de blat, monòton, tot pla. A més, he de parar per treure'm les lents de contacte i ficar-me les ulleres, per molèsties als ulls. Tot just abans d'entrar a Galicia, a la zona de Ponferrada, veig a la llunyania les primeres columnes d'un incendi forestal, fet que en aquest estiu i durant tot el viatge s'anirà repetint molts cops. Les carreteres de la provincia de Lugo, de lo pitjor que m'he trobat viatjant. Opto per buscar càmping a la població de Miño, entre el Ferrol i A Coruña. Acampo al costat d'un matrimoni d'italians (ell, un masclista i ella, una tofoleta). Crec recordar que eren de Rimini i vàrem estar parlant del proper viatge a Itàlia el pròxim estiu (dit i fet).

Al dia següent vaig A Coruña (de fet a la zona del passeig marítim). La torre d'Hercules, els jugadors del Depor entrenant a la vora, estàtua de Botero... És una cucada el recorregut del tramvia al llarg del passeig marítim fins arribar al camp de Riazor. La tarda la dedico a treure el cap a Betanzos, a prendre unes birres a un pub de jazz. Per les nits baixo a la platja de Miño a passejar per la platja, escoltar música, mirar els estels i aprofitar l'aigua per baixar la inflamació del turmell.
Següent dia: baixada fins a Compostela, bàsicament per veure la catedral. Hi ha molt turista i peregrí per tot arreu i dins la catedral és un caos, la gent volta per tots els racons, sense ordre, veus i crits... sembla un mercat en hora punta. Passo de veure el sant i em quedo amb la imatge del Botafumeiro. Passejo per la plaça del Obradoiro i pels voltants. Mo m'acaba de fer el pes.
El següent dia el dedico a visitar la costa i les ries : Sada, Cee, Corcubión i Fisterra. La tarda la passo un altre cop a A Coruña, on visito el castell i l'aquari.
Es hora de moure la tenda i baixo fins a Cangas, on acampo. Pregunto als joves de recepció un bon lloc on fer una mariscada i allà m'encamino. Total, em foto una bona mariscada complerta per sopar i després una volta per la platja tot buscant un concert de jazz que m'han recomenat i que al final resulta que fan a l'Auditori.

Dia següent : el dia és ple de núvols i el dedico a visitar la costa : Sanxenxo, O grove, la illa de la Toxa, Cambados tot parant a un brassador a menjar unes bones xuletes.
L'endemà faig cap a Pontevedra, ciutat que em sorpren gratament. Em dóna la impressió d'estar passejant per Barcelona (ja han passat sis dies de viatge i m'adono que el peu ja no em fa mal). És la festa major de la ciutat.
Próxima aturada : Portugal

22 d’abril 2008

CAIXA FORUM MADRID i COL·LECCIÓ D'ART CONTEMPORANI FUNDACIÓ 'LA CAIXA'


Passeig del Prado, 36
28014 Madrid
Horari : de Dilluns a Diumenge de 10:00 a 20:00 h.

Situat en l'antic edifici de la 'Central eléctrica del Mediodía', de tall modernista, fou adquirida per 'la Caixa', començant la seva rehabilitació l'any 2001 duta a terme pels arquitectes suïssos Herzog & de Meuron. Dues plates sota terra i quatre de 'flotants'. Dues són les característiques que més atrauen de l'exterior de l'edifici. Un és la impressió que dóna l'edifici 'en suspens' ja que es sosté per dos laterals i la zona d'entrada, podent passejar per la plaça que hi ha sota de l'edifici. I l'altra, el jardí vertical, encarregat al botànic francès Patrick Blanc. Tota la paret es envaida per més de 200 tipus de plantes que, arrelades i regades pel lliscament de l'aigua, formen un enorme i curiós tapís verd.



Inagurat el 13 de Febrer del 2008 pels 'Spanish king&queen' les seves primeres exposicions tractaran sobre la col·lecció d'art contemporani de la propia fundació, l'escultor Igor Mitoraj i una petita mostra de quadres provinents de La Galeria degli Uffizi.

Distribució :
  • nivell -2 : Aparcament, auditori
  • nivell -1 : Sales polivalents
  • nivell 0 : Plaça pública i accés
  • nivell 1 : Vestíbul, cafeteria, llibreria
  • nivell 2 : Sala d'exposicions
  • nivell 3 : Sala d'exposicions, mediateca
  • nivell 4 : Restaurant, oficines



Col·lecció d'Art Contemporani Fundació 'la Caixa' : es centra en l'art desenvolupat a partir de 1980 fins l'actualitat. Aquí una mostra de les més significatives que hi resten exposades :


Richard Long : 'Cercle català' 1986
-

Mario Mertz : 'El camí per vindre fins aquí' 1986
-

Liu Jianhua : 'Il·lusió de mirall-reflexe' 2002-2003
-

Anselm Kiefer : 'Dionisi aeropagita' 1984-1986
-

José Maria Sicilia : 'Flor 9' 1985
-

Ferran García Sevilla : 'Tot 1' 1986
-

Cornelia Parker : 'Cànon perpetuu' 2004

21 d’abril 2008

'EL PA DELS ÀNGELS'

Col·lecció de la Galeria del Uffizi. De Botticelli a Luca Giordano.




L'exposició proposa un recorregut per l'espiritualitat d'Occident amb el tema central del 'sacrifici del fill de Déu per redimir els homes del pecat original'.
Reuneix 45 obres dels segels XV al XVII, peces que habitualment no es troben en exhibició i per primer cop surten d'Itàlia.

L'exposició s'obre amb 3 tapissos que representen l'últim sopar, el descendiment de la creu i la resurrecció. A partir d'aquí l'exposició fa un recorregut cronològic per l'antic i nou testament.
De l'antic testament obres com 'La creació d'Adam, 'El pecat Original', 'El sacrifici d'Isaac' o 'La caiguda del Mannà'.


Un segon bloc engloba escenes com 'l'Anunciació', 'La Nativitat' o 'La sagrada família' amb obres de Botticelli i Parmigianino.
L'última part del recorregut es dedicada a 'L'últim sopar', 'La crucifixió' i 'La resurrecció' juntament amb 'La pujada al calvari' de Luca Giordano.

02 d’abril 2008

IGOR MITORAJ

Caixa Forum :Exposició al carrer

Escultor polonès nascut a Alemanya a 1944.
Després d'algunes exposicions col·lectives, al 1967 celebra la seva primera exposició individual. A l'any següent es desplaça a París a continuar els seus estudis. Passà un any a Mèxic fascinat per l'art i cultura llatinoamericana que va fer-li canviar la pintura per l'escultura. Torna a París al 1974 on torna a fer una important exposició.
Al 1979 viatja a Carrara (Itàlia) i treballa el màrmol sense abandonar la terracota i el bronze. Al 1983 s'instal·la a Pietrasanta. Al 1986 participa a la Bienal de Venecia. Realitza altres mostres indviduals a Milà i Nova York. El seu estil és part de la tradició clàssica però introdueix un toc post modern amb la mutil·lació deliberada de les extremitats.


















Igor Mitojaj- Florencia






Las esculturas de Igor Mitoraj nos remiten a un concepto de pasado clásico evocado por la magia de la pieza arqueológica, del fragmento escultórico en estado puro, a veces incompleto pero grandioso. Porque el artista imprime en cada una de sus obras ese valor omnipresente de la clasicidad. Su obra actual bebe de las horas pasadas ante los yesos clásicos en la Academia de Cracovia y de las visiones de piezas maestras de las épocas griega y romana, e incluso de los rostros del colosalismo precolombino. El resultado es una escultura nueva y actual varada en los principios acuñados por los siglos.

01 d’abril 2008

MNCARS (REINA SOFIA)


Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, conegut com 'Museu Reina Sofia' i que, personanlment, agrairia anomenessin simplement 'Centre d'Art Modern'.
Inaugurat oficialment l'any 1992. Cronològicament les seves col·leccions són una prolongació de les obres del Museu del Prado, i engloben el període des del s. XIX fins l'actualitat. Bona part de les seves obres provenen de l'antic 'Museo español de Arte Contemporaneo'. En el seu moment es va establir l'any 1881 (naixement de Picasso) com línia divisoria dels dos museus.
El centre compte amb excel·lents obres de Pablo Picasso i Salvador Dalí. El referent màxim del primer és el Guernica (envoltat de les seves obres preparatòries) juntament amb compres recents als mercats internacionals. Dalí, per la seva banda, va fer donació a l'Estat de bona part de les seves obres en herència , repartides entre el MNCARS i el Teatre -Museu Dalí de Figueres.






Per donar embalum al museu (doncs la major part d'obres són d'autors contemporanis de la 'casa') s'han aconseguit obres d'autors internacionals com Francis Bacon, George Braque, Max Ernst, Henry Moore, Roy Lichtenstein, Lucio Fontana...
Importants també són les obres de Joan Miró i Antoni Tàpies (pintura-escultura) i en l'escultura pròpiament dita Jorge Oteiza i Eduardo Chillida (amb no gaire èxit de públic, per cert).
Engloba, així mateix, una biblioteca d'accés lliure especialitzada en art amb més de 100.000 llibres i prop de 1.000 vídeos.
L'any 2001 s'inicia l'ampliació dissenyada per l'arquitecte francès Jean Nouvel i inaugurada al 2005.

Seu principal : Sta. Isabel, 52 28012 Madrid
Horari : Dilluns-Dissabte de 10:00-21:00 h.
Diumenge 10:00-14:30 h
Dimarts tancat.

Espais complementaris :
  • Palau Velàzquez : Parc del Retiro
  • Palau de Cristall : Parc del Retiro
  • Abadia de Santo Domingo de Silos (Silos, Burgos)
Plantes del museu (mapa)
L'exposició permanent es situada a les plantes 2ona i 4ata.

Segona planta : Gira entorn l'origen i desenvolupament de la modernitat artística espanyola a través d'una sel·lecció d'obres fonamentals corresponets a la primera meitat del s. XIX. Picasso, Juan Gris, Dalí i Miró són l'eix central sobre el que es vertebra tota la planta. El 'Guernica', exposat a la sala nº 5, es la peça principal de la planta i tot el museu.

Quarta planta : Els continguts d'aquesta planta es centren en autors i moviments compresos entre el final dels anys 40 i el moment actual (Mark Rothko, Jorge Oteiza, Lucio Fontana, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Chillida...).

Altres dades : La tercera planta es dedicada a exposicions temporals mentre que la planta baixa compren també exposicions temporals i en el centre un ampli pati on s'agraeix poder sortir a prendre l'aire i fer un 'piti'. En la part antiga solsament s'utilitzen els ascensors exteriors de l'edifici per moure's de planta a planta. En la nova zona ampliada, en canvi, s'utilitzen indistintament escales i ascensors.





PICASSO

Durant la meva estada a la capital espanyola vaig tindre la sort de gaudí de la col·lecció del Museu Nacional Picasso de París. Aquesta, combinada amb les obres permanents ja exposades al Centre Sofia permeten abastar gran part de la seva obra amb quadres de primera línia.

L'exposició (del 6 de Febrer al 5 de Maig 2008) es troba repartida entre les plantes 0, 1 i 2 (barrejades al mateix temps amb les obres permanents de Picasso al Sofia).

El Museu Nacional Picasso de París fou obert al públic al 1985 per presentar el conjunt d'obres procedents de la dació que van fer a l'Estat francès l0any 1979 els hereus del pintor. Aquests van otorgar a l'estat el dret de 'primera el·lecció' entre les 70.000 obres conservades en els diferents tallers de l'artista, que van permetre la constitució d'un fons coherent per l'amplitut cronològica i l'equilibri entre els períodes representats. Després de la mort de Jaqueline Picasso al 1986, una segona dació va permetre enriquir la col·lecció amb la representació de l'obra de Picasso dels anys 60.
Així doncs, el museu compte amb un fons de més de 5.000 obres que composen la col·lecció pública més complerta de l'obra de Picasso. (info Guia del Museu-Anne Baldassari)

Picasso 1 -Nivell 1 (1895-1924)
Picasso 2 -Nivell 1 (1924-1935)
Picasso 3 -Nivell 2 (1933-1951)
Picasso 4 -Nivell 0 (1947-1972)

Aquí una petita mostra de les obres exposades :