Exposició temporal dividida entre el Museu Thyssen i la fundació Caja Madrid (Plaza de San Martín, 1)
Amadeo Modigliani (Livorno 1884- París 1920) l'exposició es centra des de la seva arribada a París (1906) fins la seva mort als 35 anys.
Entre retrats fets per Diego Rivera, Juan Gris, Madame Zborowska, escultures de Picasso i Brancusi, nuus de Foujita es pot anar veient quina va ser la seva evolució pictòrica.
Pintor i escultor italià és, com Vincent Van Gogh, l'arquetip d'artista bohemi, amb una vida curta plena d'excessos i malalties i que la fama tan sols li arriba després de la mort. Encara avui dia la seva obra provoca controversia ja que alguns crítics la consideren monòtona, buida de sentit, sobrevalorada i que la seva popularitat es deu més a la seva moguda vida i no pas a les seves virtuts artístiques.
Fill de mare francesa i pare jueu italià. Després de cursar estudis d'art a Florència i Venècia arriba al 1906 a París, la avantguarda artística de l'època. Allà coneix a Max Jacob, Van Dogen, Picasso, Apollinaire, Diego Rivera entre d'altres personalitats.
Influït en un principi per la pintura de Toulouse-Lautrec acaba trobant inspiració en Cézanne, el cubisme i l'època blava de Picasso. Ja de jove havia patit la febre tifoidea i tuberculosi.
Al 1909 torna a Livorno per descansar de les malalties que l'empaiten i de la 'mala' vida que es regalava. De retorn a París, ell, que es considerava més escultor que pintor, deixà de banda la pintura per dedicar-se quasi exclusivament a esculpir. Queda influït l'escultura de màscares africanes. Cares allargades, ulls ametllats serà la influència adquirida més tard en els seus retrats. Es veu obligat a renunciar a l'escultura ja que la pols que en despren li perjudicava la salut.
Al 1916 coneix al poeta i marxant polonès Leopold Zborowski i la seva muller. Un li farà de representant, l'altra de model. Coneix aleshores a una jove estudiant de 18 anys, que feia de model per Foujita, Jeanne Hebuterne, amb qui passa a formar parella.
Al 1917 aconsegueix fer la seva primera exposició individual però és censurada per l'autoritat pels seus nuus explicits i sensuals (tot i que s'havia inspirat en 'la maja desnuda' per exemple).
Degut a la seva salut es trasllada a la Costa Blava francesa on seguix practicant el retrat, ara de camperols i gent del carrer.
Al 1919 torna a París. Els excessos amb l'alcohol i les drogues trastoquen definitivament la seva salut. Mor de meningitis tuberculosa un any després. Jeanne es treu la vida tirant-se d'alt-abaix d'una finestra dos dies després.
