Bé, ja falta poc per a que s'acabi tot aquest procés de l'estatut (esgotador procés) que ja dura més de dos anys. Així que em sembla encertat ( i necessari personalment) començar aquest primer blog reflexionant sobre quin serà el sentit del meu vot (o no-vot). Avui, que sembla que tothom pertany a un partit o a una plataforma 'pro' o 'contra' l'estatut, vull defensar el que s'en podria dir
'la tercera via'. I aquesta no és res més que l'
abstenció. Una abstenció
convençuda i militant.
En totes les crides a les urnes per les que ja he passat en aquesta vida, tret d'unes municipals, sempre he anat a exercir aquest dret. Amb paperines de diferent signe segons el que en cada moment m'ha anat dictant la conciència i sentit el meu cor. A vegades 'Sí', d'altres el 'No', alguna en 'Blanc' i per suposat, fins ara, cap el vot 'Nul'. Com es pot predre el temps per anar al col.legi electoral a dipossitar una butlleta on previament hi has escrit una frase amb cert enginy, un dibuix més o menys aconseguit o la fotografia de senyoreta de revista X ? Ho trobo un xic infantil. I no vull comentar la opció que abans defensava algun partit polític (recordo quelcom referent a un 'Sí crític').
Aquí no s'esculleix cap alcalde, cap president de la Generalitat ni representats catalans a les 'Cortes de Madrid'... Tampoc, val a dir, s'ens demana el vot referent a cap constitució. Ja m'agradaria que així fos però sospito encara llunyà l'arribada d'aquest dia.
I això és el que volen que votem. Un estatut, una serie de normes de caire bàsicament autòcton, per a que el país tingui la possibilitat d'anar mitllor. No dic què, si aquest estatut fos el que va sorgir del parlament de Catalunya, ara m'abstindria. Potser hi votaria positivament. Però per una raó molt senzilla. S'hauria respectat la voluntat majoritaria del parlament, que ens agradi o no, ens representa. Un altra cosa és que tota aquesta colla de polítics són uns curts de gambals, però són els que tenim.
No haurien ferit, com tantes altres vegades la dignitat del nostre poble. Però, ja es sap, quan l'estatut ha de passar per Madrid es converteix en 'estatutet'. I aixó ja ha passat d'altres vegades (de fet sempre, en tots els estatuts de Catalunya). I, a sobre, els que ja hem viscut en tota la seva durada l'estatut del 79, ens hem cansat de veure com hi havien lleis de competències que eren portades quasi sistemàticament al 'Tribunal constitucional español' per tal de deixar-les sense efectes. I també n'estem tips d'escoltar als que abans m'anaven al nostre país (Converge & Union) que des de Madrid s'havia de fer una lectura més oberta i generosa de 'la constitución española' per tal de desenvolupar l'estatut de torn. I fins quan això ? Fins quan volen, uns i altres, polítics espanyols i catalans, que duri aquesta torna.
Les relacions de biteralitat s'han modificat minimament. El finançament esdevé un bossinet més de pà en el mateix sistema que ens desagna dia a dia. I el terme nació...cada cop que llegeixo el paràgraf del preàmbul més convençut acabo que sóm una autonomia ( i ni tant sols històrica).
I espereu-vos, perque, després del referendum, en cas que sigui aprovat, ja sento la flaira 'de otra ronda de café para todos'.
Sincerament, tenia molt clar que mai, en els temps que vivim, donaria un vot afirmatiu a aquest estatut. Em debatia entre el 'No' i l'abstenció. Però ha arribat el moment de dir prou a aquest plat.
Cada 25 ó 30 anys ens vindran a reformar el piset i a canviar-nos alguns mobles per a que ens sentim prou comodes dins la comunitat de l'edifici ?.
Crec que com a poble ja tenim prou edat per emancipar-nos. Estem hipotecats per 'España' i aquests estatut simplement és una rebaixa d´interesos per a que podem seguir pagant les quotes cada mes. Quotes econòmiques i socials.
Davant tot això crec que practicaré l'abstinència.... volia dir l'
abstenciò.
