23 de setembre 2006

ITALIA I

Surto de viatge un tal 16 d'Agost, tard, al voltant de les tres de la tarda, amb una mica de por al cos. Quants més quilòmetres vas fent, més t'allunyes de casa. Però si s'ha de fer, és fa. Al cap d'un no res ja sóc al Port de la Selva. Aquí comencen les vacances. Sempre que surto de la península per la banda est, com és el cas, m'encanta atravesar la frontera per Port Bou. El paissatge, els penya-segats, l'enfonsament dels Pirineus en el mar i el seguit de corves fins arribar a la banda francesa. M'agrada el contrast d'uns pocs qms. més enllà. Com canvia tot, les vinyes, les platges, la gent, i... com no, els preus. Així que xino-xano, primera nit a Canet du Rousillon, a la vora de Perpinyà. De bon matí, ruta vers cap a la Costa Blava. S'ha de recuperar el temps perdut el dia anterior per haver sortit tant tard i no haver avançat més. Tot el dia sobre dues rodes direcció a St. Raphael fins que, un cop allà, em trobo en un caos circulatori on la moto s'escalfa massa i no trobo camping. Marxa enrrera i arribada a St. Augny quan ja es feia fosc.

Resulta que he acampat en un camping 'pijo', Ferraris, Masserattis, música tecno de fons... Per les nits plou però pel matí decideixo anar a la platja. A l'oficina del camping em donen una targeta amb un codi per tal d'atravessar una porta que et porta a la platja. Ridicul!!!

Després de prendre el sol faig un intent per anar a St. Troppez. ( inútil, massa trànsit i em quedo a St. Maxime). Crec que no hi ha gaire diferència en 3 qms.

Dóno mitja volta direcció a Cannes, ctra. de muntanya a la vora del mar, però també és un caos. Em quedo al poble que limita amb Cannes. Bónic, però em quedo amb mal gust de boca en aquesta zona. Ja sé que no és el tipus de vacances que jo busco, però la gent que ve aquí a passar uns quants dies... no ho entenc. Les platges i el passeig marítim són una meravella. Però sincerament, des de Catalunya, i molta part de la costa espanyola i portuguesa no té rés a envejar... a part dels iots que hi ha davant la costa.



Després d'una tromba d'aigua a la nit em dirigeixo cap a la Vall d'Aosta. Passo per Torí. A mitja tarda i preveient que arribaria massa tard a la vall( i després de preguntar molt ) quan ja sortia de la ciutat, vaig trobar un camping a les faldes de la ciutat. I el cert és que va ésser una sort. La ciutat em va encantar. El pont Umberto i el riu enlluernen i la ciutat, de nit, és preciosa.

És la primera ciutat que visito d'Italia, amb moltes ganes. Em sumergeixo en ella. Visita a la catedral de Superga (on a l'any 1949 s'hi va estrellar l'avió que portava el mitllor equip turinés de futbol de tota la història). Museu Egipci, l'esglèsia on hi ha la 'Santa Túnica', les places i avingudes, les portes romanes, les estatues de braus i lleons olímpiques i l'ambient en general... ah!! i la seva gran torre, que sembla la cúpula de la catedral... resulta que és el Museu Nacional del Cinema (la Mole Antonelliana).
I la gent del camping, com una familia!!!

22 de setembre 2006

ITALIA II


Despres d'una altra nit de tormenta em dirigeixo cap a la Vall d'Aosta. Ja des de Turí es divisaven els Alps però conforme m'hi atanso, el Mont Blanc, imponent, eclipsa tot el paissatge. Un cop parada la tenda a Aosta m'en vaig vaig a fer fotos tot fent ruta cap el Mont Blanc fins que em trobo amb el tunel que l'atravessa. Petita incursió a Chamonix (Suïssa)i de volta cap a la tenda. A l'endemà visita turística a la ciutat i a la tarda de viatge cap a Milà. Acampada al camping del circuït de Monza (plagat de conills).

Al dia següent visita a Bergamo (duomo-baptisteri-campanari, típic en totes les ciutats italianes) i visita a la casa-museu de Gaetano Donzetti (compositor italià). Més tard, a veure el llac Iseo i cap a Lecco (agermanada amb Igualada).

Lecco és preciós, banyada pel llac Como i envoltada de muntanyes. Visita a Como (ciutat)i ràpid cap a Monza, de nit.

Ara toca passar el dia a Milà, però abans vaig a visitar el circuit de carreres. Un cop a Milà, la moto la deixo a Piazza Scala (on hi ha l'opera) i d'allà vaig al Castell Sforzzesco. Mentres es visita les estàncies del castell es va passant pel museu d'art antic, arqueològic, armeria, pinacoteca, museu de la música, orfebreria i mobiliari. Un cop fora, visita a la Catedral de Milà. Façana en restauració però interior gótic esplendorós.



Em quedo amb les ganes de veure el Cenatorio Vinciniano (l'últim sopar de Da Vinci)per problemes de restauració.

Próxima estació : Venecia

21 de setembre 2006

ITALIA III


Acampada a Chioggia (diuen que és la segona Venecia). Està a uns 40 qms. No hi contava en que a Venecia no s'hi pot transitar amb vehicle, així qué, a l'atravessar el pont que uneix les illes amb el continent, una mica de feina per deixar la moto (aquest any vaig amb maletes laterals i això ho fa més dificil). Inmersió dins la ciutat i aviat es troba la via principal que porta a Piazza St. Marcos. Tot tendes turístiques, gelateries, bars, restaurants, negres venent bolsos de pell de dona, i una currua de gent que tan sols seguint-la et porta cap a destí. Però durant el trajecte trobo la Cà d'Oro, un palauet reconvertit en museu. Escultura veneciana i pinacoteca renaixentista. Segueixo cap a Plz. St. Marcos i trobo un fotimé de coloms. Efectivament , ja em trobo a la plaça. El que més em crida l'atenció són les dues columnes. Tot seguit, una girada de 360º, basilica, palau ducal, campanari, Muesu Correr, la torre del relotge, i per tot arreu gent carregada amb blat de moro per fer-se una fot amb uns coloms que estan sobrealimentats.Pujo al campanari i unes fotos des de l'alçada. A l'endemà, despres d'una altra nit amb tormenta, m'en torno cap a Venecia. Agafo un vaporetto que em deixa a la plaça. Visita a la basilica (molt vella i molt bella, amb fortes mides de seguretat, igual que a Milà). Té unes certes reminiscencies bizantines. D'allà cap a el Museu Correr (pinacoteca de pintors venecians), museu arqueològic, sala de la biblioteca marciana= de st. Marco, i el Palau Ducal). Al Palau hi ha la possibilitat de visitar les presons, i per arribar-hi s'ha d'atravessar el Pont dels Suspirs.

I passet a passer cap al Peggy Guggenheim. La Peggy era neboda d'en Salomon Guggenheim i es troba enterrada al jardí mateix del palauet. Obres de Picasso, Kandinsky, Chagall, Miró, Dalí... I exposició itinerant de Lucio Fontana -Venezia/New York- que m'encanta.


I Venecia s'acaba. És una ciutat per tornar-hi, no tan sols una vegada. Et deixa hipnotitzat però és hora de baixar per l'Adriàtic.

20 de setembre 2006

ITALIA IV


Baixada fins a Rimini i acampada a Catòlica, a la vora de la platja.Toca un parell de dies de descans i anar a sopar a fora. La platja, al igual que a Chioggia, està totalment massificada, plena de d'ombrilles i plegatins, plena d'hotels a pocs metres de la sorra i a més, plena d'espigons artificials per trencar les ones i crear petites platjes. Es fa dificil trobar un raconet on estirar la tovallola i no et diguin res però s'aconsegueix. Per la tarda petita incursió a St. Marino (RSM)que no paga la pena.

Després d'una altra nit plujosa agafo tots els trastos i cap a Roma. És el primer cop que disfruto del viatje conduïnt amb la moto. Poc trànsit, carreteres amples i magnífic paissatge i ple de canvis de rasant. El cacau arriba a Roma. Per fi trobo el càmping a la vora del Tíber. Al dia següent toca visitar els monuments.

Deixo la moto a Piazza del Popolo, on l'obelisc egipci, com no, és en restauració. Seguiexo baixant cap a Piazza Spagna, una de les més visitades i plena d'espanyols. Próxima parada, la Fontana de Trevi, el Quirinalle, i la Piazza Venezia (dedicada a Vittorio Enmanuel II i altar a la pàtria amb ofrenes al soldat desconegut). Visita a altres llocs interessants com la Boca della Verità, Circo Massimo, la piràmide de Cestia. I és clar, no podia faltar entrar a les Termes de Caracalla, el Foro i el Colosseo. D'allà cap al Panteó. Una mole en forma de bóveda on hi ha enterrat el rei i varis artistes italians. A la cúpula hi ha un óculo de quasi 9 mts de diàmetre que permet l'entrada del sol i a l'estar al descobert, l'aigua que cau al terra quan hi plou, és dessallotjada per un munt de petits forats quasi imperceptibles.

Després de tot aquest 'tutte' ja sols falta la visita a la Plaça St. Pere i basílica del Vaticà. M'esperava veure tota la seva monumentalitat des de la Via de la Conziliacione però els edificis que hi ha a banda i banda no ho permet. No és sinó quan ets al mig de la plaça que es pot gaudir de la inmensa columnata de Bernini. La façana de la basílica no em va semblar massa espectacular donades les expectatives creades però si val la pena quedar-se estona observant les escultures que la decoren. Al ser ja avançada la tarda, la cua per entrar a la basílica és curta i amb fortes mides de seguretat. A l'interior, ja des de l'entrada, el que més crida l'atenció és el Baldaquí de Bernini. Però conforme t'hi vas acostant fins estar sota d'ell veus com es converteix en una magnífica i colosal obra d'art. A sota, diuen, hi ha la tomba de St. Pere. Una volta per l'edifici, observant escultures i pintures. I tornada cap el camping, fosc, cansat i amb dificultats per guia-se per dins Roma.

Al dia següent toca anar de museus. Començo pels Museus Vaticans. El recorregut comença amb peces arqueològiques dels inicis de la ciutat i de la Roma clàssica. Segueixen diverses sales papals, moltes dels Borgia, amb teles i escultures. Força interesant la Sala de la Cartografia i les estancies de Raphael. I arribo a la Capella Sixtina. T'hi pots passar hores i hores, assentat, mirant el sostre i el frontal del Judici final. Després seguiexen la pinacoteca clàssica (gòtic, renaixement i barroc) i el d'art modern on hi ha alguns 'Dalí' (un regalat pel rei espanyol), obres de Diego Rivera, Bodero o Chillida, també regalades per Estats o particulars. Pel final deixo el museu egipci, amb una no menyspreable quantitat de estatues i també col.lecció d'art babilònic.


Ja fora del Vaticà vaig cap a la Galeria Borghesse on hi ha exposada una col.lecció de Raphael però és tot exhaurit per un parell de dies. A la vora hi ha la Galeria Nacional d'Art modern i cap a dintre.

Arrivederci Roma !

19 de setembre 2006

ITALIA V


Per fi a Firenze. Acampada a les faldes de la ciutat. Des de l'alçada diviso les cúpules de les esglèsies, el riu Arno que atravessa la ciutat, el pont Vecchio a la llunyania. La visita promet. Al mirador, al costat del càmping, hi ha situada una estatua del David, en bronze.

A l'endemà baixo caminant cap a la ciutat. Primer visito el Palazzo Pizzi on hi ha dos museus: la col.lecció Pallatina (gòtic, renaixement i retratistes holandesos i flamencs) i el d'Art Moderna, tot passejant per les sales ducals.
Atravesso el Ponte Vecchio, farcit la part interior de joieries i a l'exterior petites vivendes que semblen penjades a la barana.

Tot anat cap a la Galeria de l'Academia em trobo amb la Piazza della Signora amb el portal d'estatues, la font de Neptú, el Palau Vecchio, la Galeria degli Uffizzi... A l'entrada del Palau s'hi troba la segona estatua del David, reproducció de l'original que es troba a l'Academia i que van colocar a començaments del s. XIX. Segueixo camí i arribo al Duomo. La façana despampanant però interior extremadament pobre i molt fosc. I per fi a l'Academia, dedicada bàsicament al gòtic i on hi havia el taller dels escultors de la ciutat... i com no, el David. Quatre mts. d'alçada. Impressiona veure la perfecció aconseguida en les venes de les mans, les ungles, el cabell, els plegs de la pell... l'anatomia sembla perfecte. Al cap d'una estona es nota com l'obra transmet calma, serenitat. Sensació d'estar a punt d'acariciar la perfecció. (Massa cursi ?. Pot ésser...)

Al dia següent, una mica de qms. per a que la moto no s'adormi. A la vora de Florencia hi ha Pisa, 70 qms. Tot el que hi ha per veure és en una esplanada. Catedral, baptisteri i Campanile, o sigui, la famosa torre. Deixa una mica perplex, tan la torre com tot el conjunt monumental però s'assimila ràpidament, així que la visita és força curta. Després cap a Siena.
L'interior de la catedral de Siena és preciós. Tot el terra és un conjunt de mosaics fets en diferentes époques. Hi ha capella una constrïda per Bernini. A la vora, la Piazza del Campo, on es celebren les carreres de caballs, el Palio.
Al vespre, sopar al restaurant davant el càmping i al següent dia torno a baixar a Florencia.

Decepció per no poder entrar a la Galeria degli Uffizzi (són les deu del matí i tot és exhaurit fins a l'endemà, i a l'endemà tinc que estar a Genova).

Entrada al Palau Vecchio (les mesures de seguretat arriben a èsser extremes, ja no ens fan despullar per poc) i visita als jardins Boboli.

I cap a Génova. Crec que és la ciutat on mai he vist més motos, així que ràpidament trobo un mecànic on ficar a punt la meva per fer la tornada. A la ciutat, el més important és la via Garibaldi, tota plena de palaus un a tocar de l'altre. Visita al Palazzo Bianco, Palazzo Rosso i Palazzo Trotsi amb obres de Caravaggio, Zurbaran, Murillo, Rubens, Van Dick i altres flamencs.

I, això ja toca a la fi. A França, acampada al delta del Roine, visita a la catedral de Nimes i entrada a Catalunya per Perthus. Arribada al vespre del 09-09-2006. 6.000 Qms.

16 de setembre 2006

POEMA

(Thanks to Gemma R.)

Al perderte yo a ti tu y yo hemos perdido. Yo porque tú eras lo que más amaba, tú porque yo era la que más te amaba. Pero de nosotros dos tú pierdes más que yo, porque yo podré amar a otras como te amaba a ti, pero a ti nunca te amarán como te amaba yo.
Pero jamás encontrarás a alguien que te ame como yo.