FRANÇA-SUÏSSA 2007

Galeria fotogràfica

Diumenge 12 d'Agost de 2007.

Comença tot un mes de ruta per diversos països de centre europa.
Sortida a quarts de dotze del matí (o sigui, sense gaire presa) i un cop més travesso la frontera amb França per Portbou. La primera acampada la faig prop de la població de Tarascon, entre Nimes i Avignon. Tot el dia en moto, a les 20:30 h. trobo camping al costat del riu Roina i estreno la nova tenda. A l'endemà, direcció Lyon, el viatge es fa molt lent degut al trànsit a la nacional i els diversos pobles que s'han d'anar travessant. Vora les 18:00 h. entro a Suïssa per l'aduana direcció a Laussane. Aquí sí que agafo l'autopista (totes gratuïtes encara que es suposa que els estrangers han de pagar una taxa fixa per circular-hi). Apurant fins l'últim raig de sol arribo a Neuchatel on, tornant 2 Km enrera , trobo camping a Colombiers. 1200 Qm en dos dies. Acampada al costat des llac, on hi ha una munió de cignes.

Al dia següent toca visita a Berna. Tot el centre històric es troba en un meandre format pel riu Aare. La via principal del casc antic, el carrer Marktgasse (que en el seu transcorregut va canviant de nom repetides vegades) em porta fins al seu punt inical, on hi ha el fossar dels ossos, que són la icona de la ciutat. Visites a les torres amb el rellotge-horòscop amb carrilló, la façana del Rathaus (ajuntament) , la catedral de la ciutat situada a la Munsterplatz i la colegiata (cal tenir en compte les diferències que hi ha entre les esglésies cristianes i les protestants).

La visita al centre de Berna és ràpida així que, de volta al camping hi ha temps de visitar Neuchatel. El castell i el llac dominen tot el paissatge. És curiós el carrer dels moliners amb les séquies on encara i corra l'aigua i que més endavant trobarà també a Freiburg). Tan a Berna com a Neuchatel hi ha força presència de soldats i per les carreteres, de convois.

Dimecres 15.- Luzern. De camí cap a la ciutat el paissatge és meravellós, les valls, els casalots de muntanya que semblen mansions i les vaques per tot arreu recorda, encar que de forma pueril, als capítols de Heidi. Lucerna és encisadora: el riu atravessat per dos punts de fusta, les esglésies jesuita i franciscana, diverses placetes força cuques, visita a la colegiata i magnífiques vistes dels Alps des del llac. Entrada al museu Picasso : http://www.kulturluzern.ch/picasso-museum/

ALEMANIA 2007

Dijous 16.- La Selva Negra.
Al matí comença ploure així que la sortida es retarda. A les 12:00 h. sortida direcció Basilea (caos circulatori) i entrada a Alemania pel poble de Lörach i més enllà m'endinso a La Selva Negra. Arribada a Freiburg i acampada a 1 qm a les afores. A la recepció del camping hi ha una catalana i una aragonesa. A les 19:00 de la tarda trec el cap al casc vell de la ciutat per donar-hi una passejada. De tornada al camping m'adono que no hi ha recollida d'escombreries sino que es recicla absolutament tot.

El dia següent el dedico a voltar amb la moto per carreteres secundàries i gaudir del paissatge. Visito els pobles de St. Peter, St. Märgen, Titisee i el seu llac. Pujo amb funicular al pic Belchen i a la tornada cap al camping tinc d'agafar diversos desviaments degut al Rally d'Alemania. A la tarda torno a Freiburg. El casc antic queda enquadrat per quatre carrers. Les torres d'entrada a la ciutat, les séqüies, les posades del s. XV, la universitat, el Rathaus, la catedral, el mercat dels dissabtes. Fabulós el portal de l'ajuntament i la torre de la catedral.

Dissabte 18.- Direcció Füssen, en el camí faig parada al llac Constança. A l'arribada a Füssen vaig cap al ticket-center on m'indiquen que hi ha un camping a la vora, a Brunen, al costat d'un dels llacs que hi ha a la zona. Des de la tenda es veuen els dos castells, Hohenschwangau i Neuschwanstein.

Diumenge 19.- Toca visita al primer castell, segons entrada programada al ticket-center. Amb audioguia la durada del recorregut és de 35'. Magnifiques vistes als diversos llacs que envolten el paratge. Despres, caminant cap el castell de Neuschwanstein. En 30' si arriba tranquilament i encara tens que esperar a que arribi el torn per entrar. El rei Ludwig era molt amic d'en Wagner, (ja explicarem la vida del rei en un altre post) i tot el romanticisme de les seves obres sembla plasmat en les parets del castell. Li diuen el rei boig i, una mica il.luminat si que estaba. Tan sols veure la seva habitació, amb sortida a una gruta artificial simulada en pedra i la sala-teatre. A la sortida de la visita em trobo que plou a bots i barrals. Amb tot i aixó m'enfilo muntanya amunt per fer una foto a l'estructura del castell des del pont. I després baixada fins a la moto, al ticket-center tot xop, a més no poder.

Dilluns 20.- Segueix plovent i amb tot i aixó desplego tenda per acampar a les afores de Munich. Plou fins les 16 h de la tarda. Crec que mai havia anat tan moll damunt la moto, tot i les parades pel camí per trobar eixopluc. Finalment arribo a DieBen, petit camping, molt petit, vora el llac amb ambarcader. Bon rotllo amb el 'chief' i veig que, a la zona del restaurant i volta lliurement un porc espí al que el gos de guardia no fa ni cas.

A l'endemà m'encamino direcció Munich per trobar Dachau i el seu trist camp de concentració. L'entrada és gratuïta i l'audioguia costa 3 €. Tot el complexe va ésser enderrocat quan van arribar les tropes aliades però degut a la pressió dels presoners supervivents s'en va reconstruir una part per a la memoria. En peu tan sols hi ha dos pabellons de presoners juntament amb els tallers, cuines, letrines, torres de vigilancia... També s'ha recontruit la porta de ferro forjat on s'hi podia llegir el famós 'ARBEIT MATCH FREI' (el treball us farà lliures). El camp va ser construit al 1933, quan els nazis varen arribar al poder per les urnes. La seva primera finalitat era la 'reeducació' dels dissidents, lladres, borratjos, prostitutes, homosexuals on eren denigrats com a persones. D'allí es volia que en sortissin ben allecsionats però a partir del 39, amb l'inici de les hostilitats, van començar a rebre presoners de totes les parts d'Europa. El camp de Dachau va sevir d'exemple per a altres camps de concentració i extermini que més tard es van construir fora d'Alemania.
En els primer barracons hi havia els presoners amb ciutadania alemanya i en la resta s'hi anaven instal.lant els altres presoners, des de els considerats combatents fins a les diferents etnies (eslaus, gitanos, deficients psiquics-fisics, en ordre decreixent, i per últim, els jueus).

Aquest camp de concentració es l'únic que hi ha en terres alemanyes. Tot i que alguns alemanys segueixen negant l'extermini sistemàtic que s'hi va dur a terme, el cert és que a la vora d'un petit primer i antic crematori, aviat se'n va construir un més gran i eficient per fer desapariexer els cadàvers que s'anaven acumulant. Al costat dels crematoris, les càmaras de desinfecció, la càmara de gas (alguns diuen que no es van posar mai en funcionament) i les habitacions per a que els presoners es despullessin. Es inaudit que encara hi hagi negacionistes del holocaust quan aquest camp tan sols està a 15 Qms. de Münich.
L'audioguia explica algunes històries narrades per pressoners alliberats : pràctica d'experiments mèdics, assassinats/execucions en els murs o des de les torres de vigilància, etc. Al final del camp hi ha diversos temples-memorials : cristià, protestant, ortodox i jueu.

Desprès de la visita, per la tarda, me'n camino cap a Münich, passant pel costat de l'estadi olimpic i la famosa torre de comunicacions. Primer, visita a Frauenkirche (catedral de Nostra Senyora) i les esglesies de St. Michael i d'altres, totes al centre i que practicament han estat totalment reconstruides degut als bombardejos de la segona guerra mundial. Passejada per l'avinguda de Maximilià fins arribar a l Maximilenium on hi ha el govern del Land de Baviera. Vistes del riu Isar i pujada a la torres de St. Peter, des d'on hi ha magnífiques vistes de la Marienplatz i el Rathaus i l' Skyline de la ciutat.

PRAGA 2007

M'acomiado de l'Ivan, el cap del camping (un tipus peculiar). Poso marxa cap a Passau. Les autopistes alemanes són gratuïtes i les nacionals estan en molt bones condicions. Conforme m'aproximo a la frontera el paisatge va canviant, apareixen boscos més densos i muntanyes envoltades de praderies. A la frontera obliguen a parar a tothom per ensenyar el passaport i comprovació de matricula. Un cop a Txèquia el canvi de panorama és força radical : les carreteres no tenen cap tipus de manteniment, els protectors (guardarails) rovellats, les poblacions per les que vaig passant denoten pobresa, tan en la gent que volta pel carrer com en els cotxes que hi ha aparcats. No m'agradaria gens quedar-me tirat en una d'aquestes carreteres (que és una de les principals que conecta Alemania amb Praga). Molt poc trànsit (imagino que tothom deu passar per l'autopista que queda molt al nord). Això sí, la liberalització de benzineres està a l'ordre del dia, n'hi ha una cada 2 Qms. Conforme m'aproximo a Praga la cosa va millorant. A uns 50 Qms per arrivar comença a ploure i no hi ha forma que l'asfalt pugui evacuar l'aigua, així que molt en compte amb l'aquaplaning i totalment xop. Acampo al primer camping que veig a l'entrada de la ciutat, paral.lel al riu, de nom Kotva. Pagament per avançat, la tenda a 20 mts. del riu. Les instal.lacions del camping (dutxes, lavabos, rentaplats...) de l'era comunista. Lo positiu és que sóc a un quart d'hora del centre de la ciutat, tot en linea recta.
Em quedo dos dies a Praga (en principi tenien d'ésser tres però el centre està tan atapeït que n'hi ha prou amb un parell de dies).

Primer de tot visita al pont Karlov (icona de la ciutat) i les seves estatues. Sempre està abarrotat de gent, músics, pintors ambulants... Més tard em dirigeixo a la Torre de la Pólvora per començar la visita al centre històric i acabar el dia següent amb la visita al castell.

Visita a la plaça central, amb l'església de Thy i la Torre del zodiac. Per la tarda hi toca la banda de musica i majorettes. Seguint itinerari, torre de St. George, plaça de St. Wenceslao i tot just darrera el Museu NAcional. Després visita a la Vella sinagoga i cap al barri jueu on hi ha multitud de sinagogues i el vell cementiri jueu. Una volta per la Kampa (jardins a la vora del riu i altres illes).

A la zona alta, el castell, l'eglésia St. Nicolàs i la de Loreto (les esglésies romanen tancades des de les 12 h. a les 16 h. tot i que, a partir de les 18h. hi ha concert de música clàssica a les més representatives).

Divendres 29.- Toca visita al Castell. A les 12 h. hi ha el canvi de guardia (tot un espectacle). Dintre el recinte, primer visita a la Catedral de St. Vito, Palau reial, cripta romànica, el carreró d'or, la torre de la tortura i la pinacoteca del castell (entrada 350 korones txeques (kc) + 300 kc audioguia).
Ja a les acaballes del segon dia, visita al Museu d'Art Modern, on hi ha una petita exposició Dandy Warhol i visita a les 'Cases dançants'.

VIENA - BRATISLAVA - BUDAPEST 2007

Dissabte 25.- Autopista fins a Jilhava i des d'allí fins a la frontera austriaca ple de camps de cereals. Des de la frontera fins a Viena, 65 Qms. així que a les 15 h. ja he arribat. Costa trobar camping i em situo al camping Sud de Viena, a Leising. Visito el parc d'atraccions (on hi ha el Prater, la noria gegant) i Karlplatz.
Al camping també hi trobo porcs espins pululant a les seves. Al dia següent visito el Castell Schönbrunn. Primer visito els jardins (una copia a petita escala dels jardins de Versalles). Després em donen ticket per a les 13:53 h. Una hora d'audioguia a les habitacions de Sissi, Maria Theresa, Leopold...
A la tarda m'arribo a Kunsthauswien, complexe arquitectònic-artístic que meravella per les seves formes, colors i simbiosi amb la natura (té una certa retirada a la Pedrera).
A la Karlplatz visita a la Karlkirche i passejada per les afores i jardins del Palau Belvedere (hi ha dos palaus, el superior i l'inferior). Ja cap al tard em dirigeixo cap a la catedral de Stephans (o Steffi com l'anomenen ells), una altra icona de la ciutat i també, en aquesta zona entro en una església de caputxins on estan fent missa amb cants gregorians en llatí.

Dilluns 27.- Després d'una nit amenitzada amb una mica de whisky m'aixeco per anar a passar el dia a Bratislava (capital d'Eslovàquia), que tan sols està a 60 Qms. de Viena (crec que són les dues capitals més properes que existeixen) . A la frontera, com no, revisió de passaport. Hi ha diversos carrils, uns per a ciutadans de la Unió Europea i d'altres per als que no són de la Unió (encara que siguin europeus). A l'arribada, primer de tot, visita a la catedral de St. Martí (amb la seva cripta i tombes), on, segles abans, s'hi feia la coronació dels emperadors austro-hungars. Passejada per la ciutat i pujada al castell (conegut pels autòctons com 'la taula' ja que és un recinte quadrat amb quatre torres, una a cada angle). Des del castell, la vista de la ciutat és un mar de blocs i blocs de pisos, a l'estil comunista i el que en diriem aquí, una mena de ciutat dormitori. El centre històric és mono, a la riba del Danubi, però és una ciutat mitjana, amb mig mil·lió d'habitants.

Dimarts 28.- A Viena, visita a la pinacoteca del Palau Belvedere (Art austriac) amb obres de Gustav Klimt i els seus camarades del l'Art Nouveau. Per cert, Belvedere, en italià significa 'Bella vista', i no cal dir que aquí, els palaus fan honor al seu nom.
Al museu un cop mes amb audioguia fins a les 15:00, que m'en vaig al Kunsthistorisches museum (o sigui, el museu de Belles arts) on hi ha escultura egipcia, numismàtica, instruments musicals, armes medievals... però tan sols em centro en la pinacoteca. Hi ha sales dedicades a Tiziano, Rubens, Velázquez, Van Dyck... llàstima que tenquen a les 18:00, no dona temps per a més (però quasi) i, amb bones paraules, em conviden a deixar el recinte. A fora el museu, la plaça de Maria Theresa. Després m'encamino cap el Palau dels Hofburg (residència d'hivern de la familia reial ja que a l'estiu anàven al castell de Schönbrunn) on hi ha els molt visitats Kaiserappartements i el museu de Sissi. (passo d'entrar-hi). A la vora també hi ha els jardins del palau, el Parlament, el Rathaus (ajuntament) i per últim vaig a veure l'edifici Secession (amb friso de Klimt i cúpula daurada) tot seguint la Ring Strasse (avinguda que encercla el centre històric de Viena).

Dimecres 29.- Deixo Viena amb força pena doncs tinc la sensació de deixar moltes coses per veure i ja em prometo a mi mateix de tornar-hi el més aviat possible (culturalment es pot catalogar com la autèntica capital d'Europa, i passar-s'hi una setmaneta no estaria malament). Però ara m'enfronto a un dia per oblidar. Per l'autopista em dirigeixo cap a Budapest. Aviat comença a ploure però amb la moto hi vaig força bé. A l'entrada de la ciutat trobo indicadors d'un càmping a 18 Qms però que em resulta impossible de trobar un cop he entrat a la capital. Després de donar voltes i voltes, no trobar càmping, anar empapat i que ja comença a fer-se fosc opto per anar a un hotel i donar-me una bona dutxa calenta. Em demanen 38 € per nit i em coloquen en una habitació de tres llits, amb cuina i la moto al garatge.

A l'endemà, breakfast a les 9:00 i segueix plovent. Decideixo deixar la moto al garatge i anar xino-xano cap al centre. Però al cap d'una hora aborto la caminata i torna cap a l'hotel, un cop més xop. Al costat de l'habitació tinc una sala amb internet així que aprofito la tarda per submergir-me dins la xarxa. L'esperança és que a l'endemà no plogui i tingui la possibilitat de deixar Budapest per tornar a Austria. Al menys, després de dues setmanes he pogut dormir en un bon llit.

SALZBURG - INNSBRUG - VERONA - TURÍ

Galeria fotogràfica

Divendres 31.- Ha deixat de ploure. Mont-t'ho les maletes a la moto i vaig a pagar. Tan sols em cobren una nit (jo callo), agafo la moto direcció Viena, després Linz per arribar a Salzburg. Planto tenda al camping-nord de la ciutat (decorat amb motius de Gaudí). Els sorolls de la moto cada vegada són més preocupants i començo a estar preocupat pel viatge de retorn. Al dia següent plou durant el matí així que aprofito per trucar a Igualada. Quan deixa de ploure (al migdia), me'n vaig cap al centre a visitar la Dom (catedral) i el castell (7 €) amb vistes a la ciutat. El dia és gris i a la tarda torna a ploure. Torno d'hora cap a la tenda per acabar aquest dia tristot.

Diumenge 2 Setembre.- Surto del camping a les 12:00, cuidant tan com puc la moto. És molt més ràpid tornar a entrar a Alemanya, vora Münich, per després tornar a entrar a Austria per arribar a Innsbrug. Un cop allà pregunto a un polizei on hi ha camping. Me'n indica dos. El primer d'ells és buit i no és més que una esplanada darrera un restaurant. Vaig a l'altre camping, que es troba a la població de Kranebitten, a deu minuts del centre d'Innsbrug. Passo la tarda a la ciutat fent fotografies i admirant el paisatge de les muntanyes que l'envolten. La zona del Tirol és, simplement, espectacular.



Dilluns 3.- Fa molt bon dia. Deixo el camping i m'encamino per l'autopista direcció a Brennen. Trobo peatge a uns 30 Qms de la frontera amb Italia (8€ per travessar la zona dels Alps). Una vegada dins Italia, agafo la nacional S22 i, sense deixar-la, em vaig trobant amb Bolzano, Trento fins arribar a Verona vora les 17:00. Trobo camping a les faldes del 'Castell de San Pietro'. Les vistes de la ciutat són esplèndides. La gent es passa hores i hores per la nit a la terrassa (on tinc la tenda) contemplant la ciutat il·luminada. El camping és una barreja entre 'cuco' i 'cutre' regentat per un parell de nanos 'hippies'. Al meu costat acampa un altre 'motard' alemany que retornava a casa des de Gran Bretanya (deu nidó).

Dimarts 4.- Nit de pluja. Al matí, caminant, tan sols cal baixar les escales del castell per arribar al centre de la ciutat. Visita al Duomo que té dues esglésies adossades . A prop hi ha l'església de St. Anastasi però no hi entro degut a que l'estan remodelant interiorment. Més tard la plaça d'Erbe amb la torre de Lamberti, el Castelvecchio i el pont Scaligero atravessant el riu Adagio. Tornada cap a la plaça per anar a la casa de Giulietta on la gent es fa fotografies al costat de l'estatua d'ella tocant-li un dels pits (tota una tradició) i amb la possibilitat de pujar al famós balcó. El porxo que dóna entrada al pati és ple de post-it's, postals i petits papers amb missatges d'amor juntament amb milers de xiclets enganxats a la paret. La tomba de Giulietta es en un cementiri que ja dóna a les afores de la ciutat i que l'entrada no és gratuïta. A la plaça Bra es troba l'arena romana (circ), comença a ploure xim-xim i cap al camping.

Dimecres 5.- Direcció cap a Brescia-Milà -Novara-Vercelli i Torí. La ciutat ja es coneguda i torno al camping de l'any passat. Intento trobar un mecànic per la moto, ja que fa molt soroll i la cadena ja està bastant destensada però no hi ha sort. Al dia següent baixo fins al Castello-Palazzo Madama on deixo la moto i molt aprop trobo la Accademia Albertina (academia de pintura amb pinacoteca) que es visita amb menys d'una hora. A l'avinguda Po aprofito per fer una pizza tranquilament i després m'encamino cap al Museu egipci per entrar a la Galeria Sabauda on l'any passat no hi vaig poder entrar. Aquest cop decideixo, després del museu, pujar a dalt la Mole Antonelliana amb l'ascensor des d'on pots anar veient els diferent pisos que alberguen el museu del cinema.

Divendres 7.- Dia Horribilis !! Tot just sortir de Torino, a l'entrada de Cuneo, la cadena surt dues vegades seguides, així que no puc seguir i entro a la ciutat per trobar un mecànic. Un company que també duia una BMW m'indica dos tallers i fins i tot m'acompanya fins el primer, que es tancat. El segon el trobo per mi mateix però es tancat fins les 14:30h i em tinc d'esperar tot prenent unes birres en un bar. Tensada la cadena torno a estar en marxa a les 15 h. i baixo cap al Mediterrani per la mateixa carretera del passat any gaudint del paissatge. La moto segueix fent soroll i no apreto. Via Menton entro a l'autopista per travessar la Costa Blava. Peatges i peatges i retencions cada dos per tres. A 11 Qms. de la sortida de l'autopista cap a Frejus-St. Raphael (on ja planejava acampar doncs ja eren les set de la tarda) la cadena peta i tinc de buscar un telèfon SOS per fer vindre la grua. Em deixen a la moto i a mi a Puget-sur-Argents i allí em troben un taxi que em porta a un camping situat a St. Aygulf. Dissabte i diumenge tot es tancat i con no tinc res més a fer, em passo el cap de setmana a la platja i la tenda.
Dilluns m'encamino cap el garatge de les grues on hi ha la moto i, gràcies al RACC, agilitzem els tràmits i trobem un mecànic per primera hora del dia següent, dimarts, on ells mateixos es cuiden de portar la moto. Torno al camping amb el mateix taxi i quedo amb ell per demà. Nerviosisme ja que dimecres hauria d'entrar a treballar i encara sóc força lluny de casa.

Dimarts 11.- 'Diada nacional de Catalunya' i jo al taller del mecànic (on m'ha el colega del taxista) esperant que arribi la moto. Un cop l'han portat, el mecànic demana la cadena per missatgeria. Després de l'espera i els nervis, el xicot monta la cadena i tot funciona correctament. A les 12h em fico en camí cap a Catalunya (els sorolls ja s'han acabat). Tot el dia amb la moto, entro per la Jonquera a les 20 h. Després d'algunes parades i un entrepà arribo a Igualada a la 1 h de la matinada. L'endemà toca treballar. S'acabat el mes de vacances.



















Fitxa tècnica :

Quilòmetres : 7200.
Països : França-Suïssa-Alemanya-Txecoslovàquia-Austria-Eslovàquia-Bulgaria-Italia.
Moneda : Francs Suïssos-Corones Txeques-Corones eslovaques-Forints hungaresos .